■ daixonses

Partició sil·làbica: dai_xon_ses
Etimologia: formació popular sobre això
  1. col·loquialment Mot emprat amb valor gramatical divers, normalment substantiu, adjectiu o verb, en substitució del nom d’algú o d’alguna cosa quan no el recordem o no el volem anomenar, o d’una paraula o frase quan no trobem els mots pertinents per a dir-la. Deixa’m els daixonses. Ha vingut en Daixonses. Diu unes coses més daixonses.
  2. daixonses i dallonses Daixonses.