■ damnar

Etimologia: del ll. damnare ‘condemnar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. religió
    1. transitiu Condemnar a les penes eternes. Déu damnarà els rèprobes.
    2. pronominal Es va damnar pels seus greus pecats.
    3. fer damnar Fer caure (algú) en damnació, en pecat mortal. Faria damnar un sant.
  2. transitiu antigament dret Anul·lar, donar per nul (un contracte, una clàusula, etc.).