■ decandir

Etimologia: probablement del ll. candēre‘tornar-se pàl·lid, migrar-se’ 1a font: s. XX, Oller
    verb
    1. transitiu Fer perdre la força, la vigoria. Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme.
    2. pronominal Anar perdent la força, la vigoria.
  2. intransitiu Perdre la força, la vigoria. La conversa va anar decandint.