■ decret

Etimologia: del ll. decrētum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. dret polític
    1. [sigla D] Resolució del poder executiu de caràcter general.
    2. decret llei [sigla DL] Disposició amb força de llei dictada pel govern, generalment per raons d’urgència.
  2. figuradament Els decrets de la providència.
  3. dret canònic Decisió de l’autoritat eclesiàstica d’àmbit general.
  4. dret romà
    1. Decisió o sentència que dictava l’emperador resolent un plet sense subjectar-se a les regles del procediment ordinari.
    2. Manament que feia un magistrat preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.