■ defecció

Partició sil·làbica: de_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. defectio, -ōnis, íd. 1a font: 1864, DLab.
femení Acció d’abandonar una persona o una causa a la qual hom està lligat per un acte, per un deure. Perderen per la defecció dels aliats.