■ degà | degana

Etimologia: del b. ll. decanus, íd. 1a font: c. 1251
  1. masculí i femení El membre més antic d’un cos per ordre de recepció.
  2. masculí i femení Membre d’una corporació o professor d’una facultat universitària elegit o designat per a presidir-la.
  3. masculí catolicisme Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
  4. masculí cristianisme Dignitat del capítol catedral o la col·legiata que comporta el dret de presidència.
  5. masculí i femení catolicisme Cadascun dels membres del consell de govern d’un abat o d’una abadessa. Consell de degans.