■ deixondir

Partició sil·làbica: dei_xon_dir
Etimologia: variant de deixondar per canvi de conjugació 1a font: c. 1800
    verb
    1. transitiu Fer sortir d’un estat d’ensopiment. La pluja el deixondí.
    2. pronominal Tot i els crits, no acabava de deixondir-me.
  2. figuradament
    1. transitiu Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa. No hi ha manera de deixondir-lo.
    2. pronominal Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina.