Es mostren 3 resultats

dema

dema

Etimologia: der. regressiu de demet, entès com un dimin
femení metal·lúrgia En l’antiga farga catalana, anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo.

dema

femení metallúrgia En l’antiga farga catalana, anella rectangular de ferro que era incrustada entre la pedra i el demet per tal de fixar-lo

■ demà

demà

Homòfon: damà
Etimologia: del ll. vg. de mane, ll. cl. cras de mane ‘demà de bon matí’, amb el primer element de l’expressió sobreentès més tard i amb generalització de sentit de la resta 1a font: s. XIV, Llull
  1. adverbi
    1. El dia que segueix immediatament el d’avui. Ho faré demà. Demà serà diumenge. Demà a la nit. De demà en vuit.
    2. per extensió En un temps futur indeterminat. Actualment sí, però demà qui sap.
    3. demà passat (o passat demà) El dia que fa dos després d’avui.
    4. demà passat l’altre (o demà passat no, l’altre) El dia que fa dos després de demà.
    5. demà que El dia (futur) que.
  2. masculí
    1. Futur, esdevenidor. Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà.
    2. no pensar en (o en el) demà No ésser previsor.

■ demà

adverbi El dia que segueix immediatament el d’avui Ho faré demà Demà serà diumenge Demà a la nit De demà en vuit per extensió En un temps futur indeterminat Actualment sí, però demà qui sap demà passat o passat demà El dia que fa dos després d’avui demà passat l’altre o demà passat no , l’altre El dia que fa dos després de demà demà que El dia futur que masculí Futur, esdevenidor Un poble que rebutja el seu passat, mal prepara el seu demà…
Informació complementària
Traducció

■ despús-demà

despús-demà

Etimologia: del cat. ant. despuis, variant de despuix (v. després), i demà
adverbi dialectal antigament Demà passat.

■ despús-demà

adverbi dialectal antigament Demà passat
Traducció