■ denunciar

Partició sil·làbica: de_nun_ci_ar
Etimologia: del ll. denuntiare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Declarar, notificar. Denunciar la guerra.
    2. denunciar un armistici (o la fi d’un armistici, etc.) Anunciar la represa de les hostilitats.
    3. denunciar un tractat (o la ruptura d’un tractat, etc.) Fer conèixer a les potències contractants l’expiració del tractat.
    1. Fer conèixer a l’autoritat, especialment a la justícia. Denunciar un lladre, un crim. Denunciar un cas de còlera.
    2. per extensió Cal denunciar a l’opinió pública semblants actes de vandalisme.