■ depressió

Partició sil·làbica: de_pres_si_ó
Etimologia: del ll. depressio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de deprimir o de deprimir-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció.
  3. geomorfologia Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
  4. motors Buit produït pel pistó en el moviment descendent, que ocasiona l’aspiració de la mescla gasosa combustible en els motors d’encesa per guspira, o de l’aire en els motors de cicle dièsel.
  5. psicologia Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona.
  6. depressió atmosfèrica meteorologia Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre cinc-cents i dos mil quilòmetres.
  7. depressió de l’horitzó astronomia i nàutica Angle determinat pel pla ideal de la superfície de la mar i la tangent a aquesta superfície traçada des d’un punt d’observació elevat.