■ desallotjar

Partició sil·làbica: des_a_llot_jar
Etimologia: de allotjar 1a font: 1390
    verb
  1. transitiu Treure (una persona o una cosa) del lloc on era allotjada. Desallotjar l’enemic d’una població.
  2. intransitiu Anar-se’n algú del lloc on estava allotjat. La tropa desallotjarà aquest matí.