■ descuit

Partició sil·làbica: des_cuit
Etimologia: de descuidar-se 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció de descuidar-se;
    2. l’efecte.
  2. en descuit locució adverbial dialectal antigament Sobtadament, aprofitant la despreocupació o la manca de sospita d’algú. Li va demanar diners en descuit.