■ desemparar

Partició sil·làbica: des_em_pa_rar
Etimologia: de emparar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Deixar algú sense empara, sense ajut o assistència.
  2. Abandonar, cessar d’ocupar, un lloc.
  3. Abandonar una cosa, algú, renunciant als drets que hi té.