■ desencadenar

Partició sil·làbica: des_en_ca_de_nar
Etimologia: de encadenar 1a font: 1250
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encadenat.
  2. figuradament
    1. transitiu Donar lliure curs a la violència d’algú o d’alguna cosa.
    2. pronominal Desencadenar-se una tempestat.