■ desencaixar

Partició sil·làbica: des_en_cai_xar
Etimologia: de encaixar 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Treure (alguna cosa) del lloc on és encaixada.
    2. pronominal Cessar d’estar encaixat.
  2. pronominal figuradament Desfigurar-se les faccions a causa d’una malaltia, d’una emoció intensa, etc. Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.
  3. transitiu Desencaixonar.