■ desinència

Partició sil·làbica: de_si_nèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. desinentia, íd., der. del ll. desĭnens, -ntis, participi pres. de desĭnĕre ‘acabar, cessar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
femení gramàtica En la declinació i la conjugació, unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes.