■ deslligar

Etimologia: de lligar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Desfer, treure, el lligam d’una persona o una cosa que estava o era lligada. Deslligar un feix. Deslligar un criminal.
    2. pronominal El feix s’ha deslligat.
    3. deslligar la llengua (a algú) figuradament Treure-li l’impediment que té per a parlar.
    1. transitiu Desfer un lligam.
    2. pronominal Deslligar-se les vetes de les espardenyes.
  3. figuradament
    1. transitiu Deslligar algú d’un compromís.
    2. pronominal Deslligar-se d’una amistat.
  4. pronominal construcció naval Afluixar-se les peces que formen el buc d’una embarcació.