■ despertar

Etimologia: del ll. vg. hispànic *expertare, íd. , der. de expertus 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Treure del son (algú que dorm). Demà desperteu-me a les sis. Una forta explosió va despertar mig poble.
    2. pronominal Cessar de dormir. Aquesta nit m’he despertat dues o tres vegades.
    3. pronominal per analogia Despertar-se la natura al matí, a la primavera.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer sortir d’un estat d’indiferència, de desídia; estimular. Quatre olives per a despertar la gana. Una notícia que desperta interès, curiositat.
    2. pronominal No se’m vol despertar la gana.
    3. pronominal Cessar d’estar adormit un membre. Ja se m’ha despertat la cama.