■ despoblar

Etimologia: de poblar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Treure habitants (d’un lloc). Les indústries despoblen els camps.
    2. pronominal Perdre habitants. Els camps es despoblen amb les indústries.
  2. per analogia
    1. transitiu Despoblar de caça un bosc.
    2. pronominal Despoblar-se de peixos un estany.