diaconat

Accessory
Partició sil·làbica: di_a_co_nat
Etimologia: del ll. ecl. diaconatus, -us, íd.
Body
    masculí cristianisme
  1. Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
  2. Ministeri del diaca.
  3. Conjunt dels diaques d’una Església, d’un país, etc.