■ dicció

Partició sil·làbica: dic_ci_ó
Etimologia: del ll. dictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Manera de dir, pronúncia, especialment d’un orador, d’un actor, etc. Té una dicció molt agradable.
    2. Manera de dir quant a la justesa o l’arranjament dels mots.
  2. antigament Mot.
  3. figures de dicció lingüística Modificacions, motivades per diverses causes, que algunes paraules experimenten en llur estructura.