■ didal

Etimologia: del ll. digĭtale, íd., der. de dĭgĭtus ‘dit’ 1a font: 1363
    masculí
    1. Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, de vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla, generalment amb pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui. Un didal d’argent. Un didal de plàstic.
    2. Cadascuna de les peces de canya, etc., que es posen els segadors als dits de la mà esquerra per protegir-se de les espines, no ferir-se amb la punta o amb el tall del volant, etc.
    3. medicina Funda de goma en forma de dit emprada per a efectuar un tacte rectal o vaginal.
    4. terapèutica Funda, generalment de goma, emprada com a protecció d’un dit ferit.
    1. Nom de diferents objectes d’una forma anàloga a la d’un didal.
    2. Veire molt petit.
    3. botànica Cúpula de la gla.
  3. plural botànica Subespècie de la digital purpúria, de la família de les escrofulariàcies (Digitalis purpurea ssp dubia).
  4. indústria tèxtil Conjunt de residus de la contínua de filar i de retòrcer formats per trossos de cinta o de metxa que són enrotllats sobre els cilindres d’alimentació i d’estiratge.
  5. zoologia Gènere de ctenòfors (Beroe sp), de forma acampanada, subcilíndrica, mancats de tentacles i amb una faringe ampla.