■ dignitat

Etimologia: del ll. dignĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIII
    femení
  1. Qualitat de digne; respectabilitat, correcció. La dignitat de la seva conducta és inqüestionable.
  2. especialment Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofès, etc. Miraré de no ferir la seva dignitat.
    1. Càrrec honorífic i d’autoritat.
    2. especialment catolicisme En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades.
    3. Persona que posseeix un càrrec honorífic i d’autoritat.