■ dinovè | dinovena

Etimologia: de dinou
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 19è 19a] Que, en una sèrie, en té divuit davant seu, que fa dinou. És la dinovena pel·lícula de la sèrie. Fou el dinovè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en dinou parts iguals.
    2. masculí Un dinovè, 1/19. Vuit dinovens, 8/19.