■ dipositar

Etimologia: de dipòsit
    verb
  1. transitiu
    1. Posar (alguna cosa) en lloc segur, en mans segures, durant un temps més o menys llarg. Dipositar diners en un banc, a la caixa d’estalvis. Dipositar el testament a cal notari. Dipositar la collita als magatzems de l’estat.
    2. Col·locar (un cadàver) provisionalment en un lloc apropiat abans de soterrar-lo.
    3. figuradament Dipositar tota la confiança en algú.
    4. dret civil Constituir en dipòsit, concertar un contracte de dipòsit.
    1. transitiu Un fluid deixar caure al fons les parts sòlides que té en suspensió; deposar. Els materials dipositats al fons de l’estany de Banyoles.
    2. pronominal Caure al fons d’un fluid les parts sòlides que té en suspensió.
    3. transitiu per extensió Deixar col·locada (una cosa que hom porta) amb cura, amb suavitat, en un lloc determinat, durant un temps indefinit.