■ dissipar

Etimologia: del ll. dissipare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Fer desaparèixer (alguna cosa) evaporant-ne les parts que la integren o espargint-les. El sol ha dissipat la nuvolada. El vent dissiparà la boira.
    2. transitiu per extensió El sol ha dissipat les tenebres.
    3. transitiu per extensió Impedir que esclati una tempestat. El ponent dissipà el temporal.
    4. transitiu figuradament Fer desaparèixer un dubte, un temor, una il·lusió, etc.
    5. pronominal La columna de fum es dissipà ràpidament. Les seves sospites ja s’han dissipat.
  2. transitiu antigament
    1. Derrotar, posar en confusió, esvair.
    2. Destruir, arruïnar.
  3. transitiu
    1. Gastar-se els béns en despeses boges, desmesurades. És tan malgastador, que dissiparà l’herència en quatre dies.
    2. per extensió Esgotar, gastar completament. Dissipar, algú, la salut, les forces.
    3. usat absolutament Diuen que la til·la dissipa.
    4. figuradament Perdre el temps, desaprofitar-lo, vivint d’una manera sense sentit, desordenada, etc. Ha dissipat la seva joventut en frivolitats, i ara se’n penedeix.
    1. transitiu Portar a la dissipació, al llibertinatge. Les males companyies l’han dissipat.
    2. pronominal Lliurar-se a la dissipació, al llibertinatge.