■ dissoldre

Etimologia: del ll. dissolvĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Desfer, en un cos, el lligam o la cohesió que en manté unides les parts integrants.
    2. pronominal El sucre es dissol en l’aigua.
    3. transitiu dret Desfer el lligam jurídic existent entre persones o coses.
    4. transitiu especialment química Efectuar una dissolució.
  2. per extensió
    1. transitiu Anul·lar, desfer. Dissoldre un matrimoni, una societat, un orde religiós.
    2. transitiu Desfer una reunió de persones. Dissoldre una manifestació.
    3. pronominal Dissoldre’s l’assemblea, la societat.