■ dissonància

Partició sil·làbica: dis_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. dissonantia, íd.
    femení
    1. Combinació de sons dissonants o discordants.
    2. música Manca de consonància entre dos o més sons successius o simultanis.
  2. figuradament
    1. Manca d’harmonia, desacord, disconformitat, entre dues o més persones o coses.
    2. dissonància cognitiva psicologia i sociologia Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells.