■ divinitzar

Etimologia: de diví 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. religió
    1. Revestir de caràcter diví.
    2. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
    3. Fer (algú o alguna cosa) l’objecte d’un culte.
  2. cristianisme Deïficar.
  3. figuradament Exaltar com a cosa sobrehumana. Petrarca divinitzà l’amor. L’estima tant, que la divinitza!