■ dofí

Etimologia: del ll. delphīnus, -i o delphin, -īnis, i aquest, del gr. delphís, -ĩnos, íd., que en cat. ant. donà primerament deufí, dalfí 1a font: s. XIX
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom donat a diversos cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids. Cal destacar-ne el dofí pròpiament dit (Delphinus delphis), de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg, el dofí de l’Amazones (Inia geoffroensis), el dofí del Ganges (Platanista gangetica), el dofí del Plata (o del Río de la Plata) (Pontoporia blainvillei) i el dofí de Risso (Grampus griseus).
    2. dofí fluvial Sotàlia.
  2. esports Estil de natació en el qual la braçada és semblant a la de l’estil papallona i el moviment de cames i peus correspon a l’estil crol.
  3. heràldica Figura heràldica de dofí, representada generalment en pal, corbada i mirant el flanc destre de l’escut.