■ dolç | dolça

Etimologia: del ll. dŭlcis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Que té un sabor com el del sucre o de la mel. Aquest caramel és dolç com un sucre. Ha fet una confitura més dolça que la mel!
    2. sabor dolç alimentació, indústries alimentàries Sabor de les substàncies dolces.
  2. adjectiu
    1. No amarg, no àcid, no salat. Taronges dolces. Aigua dolça.
    2. per extensió Dit abusivament d’un menjar fat. Sempre ho fas dolç: tan cara va la sal?
  3. adjectiu enologia Dit dels vins i altres begudes fermentades que contenen sucre. Xampany dolç.
  4. adjectiu figuradament
    1. Suau, tendre, plàcid, amorós, de bon treballar. Una pujada dolça. Un dolç somriure. Una temperatura dolça. Un son dolç. M’entra una son més dolça! Ha tingut una mort molt dolça. Terra dolça.
    2. ferro dolç El ferro que no ha estat fos.
    3. llana dolça Teixit de llana fina, suau.
  5. masculí pastisseria
    1. Producte alimentari els components dolços del qual (sucre, mel, glucosa, dextrosa, etc.) són prou majoritaris per a imposar llur sabor.
    2. plural especialment Gemes, pastes dolces.
  6. consonant dolça fonètica, fonologia En algunes terminologies, consonant fluixa o sonora.