■ domèstic | domèstica

Etimologia: del ll. domestīcus, -a, -um, der. de domus ‘casa’ 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família. Obligacions domèstiques. La intimitat domèstica. Virtuts domèstiques. Economia domèstica.
    1. masculí i femení Criat que serveix en una casa.
    2. prelat domèstic catolicisme Eclesiàstic que serveix de prop el papa o que rep el nom de prelat per concessió honorífica.
  3. masculí esports Gregari.
  4. adjectiu zoologia
    1. Dit de l’animal l’espècie del qual ha estat domada i ensinistrada al servei de l’home durant moltes generacions fins al punt que ha modificat la morfologia i la fisiologia respecte a les corresponents formes salvatges.
    2. Dit de l’animal criat a casa, per oposició al salvatge.