■ dominació

Partició sil·làbica: do_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. dominatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble o una nació sobre una altra;
    2. l’efecte. La dominació francesa a Occitània.
  2. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del segon cor de l’ordre angèlic.