■ dubtós
| | dubtosa

Etimologia: de dubte 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que ofereix dubte, ambigu, qüestionable. Una tesi dubtosa. El resultat de la batalla era dubtós. El sentit d’aquest text és dubtós.
    2. per extensió Una llenca de dubtosa llum travessava pels porticons mal ajustats.
    3. antigament Temible, perillós.
  2. Suspecte d’immoralitat, incorrecció, etc. Un home dubtós. Una conducta dubtosa. Aquest gir és dubtós: jo diria que no és genuí.
  3. Que dubta, en un estat de dubte. Estic dubtós: no sé si anar-hi o no anar-hi.