■ dutxa

Etimologia: del fr. douche, i aquest, de l’it. doccia ‘tub d’aigua, dutxa’, der. regressiu de doccione ‘canó’, del ll. ductio, -ōnis ‘conducció’, de ducĕre ‘conduir’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Raig d’aigua o de vapor dirigit sobre el cos o una part del cos per produir una acció higiènica, medicinal, refrescant, etc.
    2. Bany pres per mitjà d’una dutxa.
    3. dutxa d’aigua freda figuradament Impressió descoratjadora provocada per una notícia o un esdeveniment inesperats. Noi, què m’has dit: ha estat una dutxa d’aigua freda!
    1. Aparell i lloc per a dutxar-se.
    2. per extensió Habitació petita, destinada a la neteja personal, on hi ha instal·lada una dutxa.