■ eòlic
| | eòlica

Partició sil·làbica: e_ò_lic
Etimologia: del gr. aiolikós, íd.
  1. adjectiu
    1. Relatiu a Èol, déu dels vents.
    2. geomorfologia Dit de l’acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió.
    3. música Dit dels instruments, especialment de l’arpa, les cordes dels quals el vent pot posar en moviment.
    4. tecnologia Dit de l’energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
    5. tecnologia Dit del giny o mecanisme mogut per la força del vent. Motor eòlic. Central eòlica.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Eòlia (antiga regió del NW d’Àsia Menor).
    2. adjectiu arquitectura Dit d’un tipus de capitell grec, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
    3. masculí lingüística Antic dialecte del grec parlat pels eolis.
  3. masculí música Mode grec tardà.