■ ecètic
| | ecètica

Homòfon: acètic
Etimologia: del gr. oikētikós ‘que habita, que té un habitatge’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ecesi.
  2. femení geografia Branca de la ciència geogràfica que estudiava la relació entre els factors geogràfics i l’home.