Es mostren 2 resultats

■ electròlit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electròlit</title>

Etimologia: de l’angl. electrolyte, mot creat el 1834 per Faraday, de electro- i el gr. lytos ‘soluble’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí electroquímica i química física Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.

■ electròlit

masculí electroquímica i química física Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ no-electròlit

■ no-electròlit

masculí química Compost no iònic que dona solucions aquoses no conductores de l’electricitat