Es mostren 2 resultats

■ electrònica

■ electrònica

femení electrònica Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids sota la influència de forces elèctriques i magnètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrònic
| electrònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electrònic</title>

Etimologia: de electró1
    adjectiu
  1. física i electrònica
    1. Relatiu o pertanyent a l’electró o als electrons.
    2. Relatiu o pertanyent a l’electrònica.
  2. informàtica Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de l’emmagatzematge i la transmissió d’informació i de la comercialització. Adreça electrònica. Correu electrònic. Diner electrònic. Publicació electrònica.
  3. música electrònica música Tècnica de composició creada a Colònia (1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.

■ electrònic
| electrònica

adjectiu física i electrònica Relatiu o pertanyent a l’electró o als electrons Relatiu o pertanyent a l’electrònica informàtica Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de l’emmagatzematge i la transmissió d’informació i de la comercialització Adreça electrònica Correu electrònic Diner electrònic Publicació electrònica música electrònica música Tècnica de composició creada a Colònia 1950 en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics
Traducció