Es mostren 4 resultats

■ electró1

electró

Etimologia: de l’angl. electron (1891), comp. de electr(ic) i -on, de anion, cation, creat per Johnstone Stoney
masculí [símbol e] partícules elementals Partícula elemental estable, pertanyent al grup dels leptons, carregada negativament, que constitueix un dels components fonamentals de l’àtom.


Vegeu també:
electró2

■ electró1

masculí símbol e partícules elementals Partícula elemental estable, pertanyent al grup dels leptons, carregada negativament, que constitueix un dels components fonamentals de l’àtom Vegeu també electró 2
Traducció

■ electró2

electró

Etimologia: de electre; en el sentit de ‘aliatge d’alumini i zinc’, del nom comercial al. Elektron
    masculí
  1. mineralogia electre 2.
    1. metal·lúrgia Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc.
    2. per extensió esports Escala lleugera i enrotllable feta d’electró que és usada en espeleologia.


    3. Vegeu també:
    electró1

■ electró2

masculí mineralogia electre 2 metallúrgia Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc per extensió esports Escala lleugera i enrotllable feta d’electró que és usada en espeleologia Vegeu també electró 1
Traducció

■ electro-

electro-

Forma prefixada del mot elèctric. Ex.: electroanàlisi, electrobiologia, electrofisiologia, electrometria, electrosíntesi, electrotècnia, electroteràpia.

■ electro-

Forma prefixada del mot elèctric Ex electroanàlisi, electrobiologia, electrofisiologia, electrometria, electrosíntesi, electrotècnia, electroteràpia

■ electró-volt

electró-volt

masculí metrologia i física atòmica Electronvolt.

■ electró-volt

masculí metrologia i física atòmica Electronvolt