■ elevació

Partició sil·làbica: e_le_va_ci_ó
Etimologia: del ll. elevatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció d’elevar o d’elevar-se;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat d’elevat. Hi ha molta elevació en els seus escrits.
  3. astronomia Arc d’un cercle vertical interceptat per un cos celeste i l’horitzó.
  4. ballet Tècnica coreogràfica consistent en la creació d’un efecte d’ingravitació per mitjà de salts i altres moviments complementaris.
  5. esports Part de l’acció de salt enlaire que s’inicia quan l’atleta perd el contacte amb el sòl.
  6. esports En gimnàstica, moviment lent dels membres superiors o inferiors que se separen de l’eix principal per a disposar-se de front o de costat, per sobre o al nivell de l’articulació corresponent.
  7. geometria Alçat.
  8. litúrgia
    1. Gest de presentar una ofrena a la divinitat.
    2. A la missa romana, gest de mostrar l’hòstia i el calze a la veneració dels assistents.