Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

■ em


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">em</title>

Homòfon: amb
Etimologia: del ll. me, acusatiu del pronom ego ‘jo’, per un procès igual a l’experimentat per l’article el1
pronom [i les formes m’, me, ’m] Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del singular. No em miris així. Em donen un bon sou. Em rento.

■ em

pronom i les formes m’, me, ’m Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del singular No em miris així Em donen un bon sou Em rento
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ em-1

■ em-1

variant d’ en- davant b , m i p Prefix, del llatí in , que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’ Ex embarcar, emmurallar, empaquetar Vegeu també em- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

em-2

em-2

variant d’ en- davant b , m i p Prefix, del llatí inde , amb valor adverbial de procedència d’un lloc, que significa ‘d’allí’ Ex emmenar, emportar-se Vegeu també em- 1