■ embeure

Partició sil·làbica: em_beu_re
Etimologia: de beure1 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Absorbir. La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa.
    2. pronominal Amarar-se. S’embeu en la pròpia suor. Embeure’s d’entusiasme.
    3. pronominal Abstreure’s i dedicar tota l’atenció a una cosa. Des del cim s’embevia en la contemplació del paisatge.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer encongir una roba, especialment l’aigua.
    2. pronominal Encongir-se una roba.