■ embrancar

Etimologia: de branca 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. intransitiu Ajuntar-se un camí, via, etc., amb un altre, especialment un de secundari amb el principal.
  2. pronominal
    1. Enredar-se algú o alguna cosa entre branques.
    2. figuradament Ficar-se algú en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida.
    3. marina, marítim i pesca Enganxar-se un ormeig, una corda, etc., amb algun obstacle submarí.