■ empara

Etimologia: de emparar 1a font: 1200
    femení
    1. Protecció, defensa contra el perill. El marquès li serveix d’empara.
    2. Allò amb què hom s’empara; abric. Posar una empara al barri perquè no entri l’aigua de la riuada.
    3. a l’empara de locució prepositiva A cobert de.
    4. a l’empara de locució prepositiva Amb la protecció o ajuda de. Viuen a l’empara dels avis.
    5. a l’empara de locució prepositiva D’acord amb, en aplicació de. A l’empara de la llei, es faran els serveis mínims durant la vaga.
  2. dret civil
    1. Emparament.
    2. Retenció de béns per manament judicial.
  3. història del dret Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.
  4. recurs d’empara dret Recurs que hom interposa davant el tribunal constitucional contra actes definitius de l’administració o sentències de tribunals fermes i que hom estima que violen els drets fonamentals i llibertats públiques, reconeguts en la constitució o en el bloc de la constitucionalitat.