■ empenta

Etimologia: fem. substantivat de l’ant. empent, participi passat de empènyer, ll. vg. *impĭnctus, -a, -um, participi vg. de impingĕre ‘empènyer’, en lloc del cl. impactus 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Cop fort donat a una persona o cosa per empènyer-la. Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure!
    2. figuradament Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una feina o arribar a un lloc. Una altra empenta i ja hi som! Ho fa tot a empentes.
    3. figuradament Ajuda definitiva, impuls decisiu que hom dona a algú per a fer una cosa. Em cal una empenta dels pares per a acabar de pagar la hipoteca.
    4. a empentes figuradament Amb descortesia. M’ha tractat a empentes!
    5. a empentes i rodolons Amb dificultats i entrebancs. Hi han arribat a empentes i rodolons.
    1. Embranzida. L’empenta de l’aigua.
    2. figuradament L’empenta irresistible de les noves idees. Un home d’empenta.