■ enamorar

Partició sil·làbica: en_a_mo_rar
Etimologia: de amor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Inspirar amor (a algú). Va enamorar una pubilla del poble i s’hi va casar.
    2. pronominal La meva cosina s’ha enamorat d’un arquitecte.
  2. per extensió
    1. transitiu Agradar granment, causar un viu plaer de veure, sentir, etc. Un escriptor que enamora els lectors.
    2. usat absolutament És una xicota que enamora! Fa un temps que enamora!
    3. pronominal S’enamora de tots els cotxes.