■ enardir

Partició sil·làbica: en_ar_dir
Etimologia: formació analògica sobre ardit3, no havent existit cap verb ardir en cat 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu Excitar fortament a la lluita, a l’acció, etc.
  2. pronominal Amb aquelles paraules s’enardiren!