■ encís

Etimologia: de encisar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
    1. Acció d’encisar;
    2. l’efecte.
  2. Allò que encisa en una persona o cosa. Era una noia plena d’encisos! L’encís d’aquell paisatge. L’encís de la seva veu.