■ encalçar

Compareu: atrapar
Etimologia: del ll. vg. td. incalciare, íd., der. de calx, -cis ‘taló’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Córrer darrere algú per atrapar-lo. El gos encalçava un conill.
  2. figuradament La mort l’encalça. Encalçar la sort.